Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/278

els medis possibles un bon recort en el testament de la Tití?
 — Dígui, Tití, — feu ell, ab la major platxeria, — que lo que vostès volen, es fer de mi un segon Atles. Allò no serà aguantar una capa, sinó tot un envelat. —
 Y desde l'inauguració de la temporada, aquell palco, batejat tot seguit per algun tranquil de «Museu de Santa Agueda», fou, pels abonats del Liceu, una distracció consoladora del ensopiment que'ls causava La Walkyria, que no arribavan ni volían entendre, y la música italiana que, sense capir el per què, els sabía, ara, a pobre y trivial. Per ells era entretingut vèurehi allí la contínua exhibició qu'anavan fenthi de vestits clars y vaporosos aquell parell de secallones estovades per la tebior del estiuet de Sant Martí, qu'estavan fruhint. Repintades, estiradetes y irisades per l'espurneig de la pedrería ab que sabían adornarse'l bust, feyan, desde lluny, un efecte enganyador. D'aquí la contínua puntería de binocles que de tots els indrets de la sala's dirigía a n'aquell palco, els xiuxius y rialletes que cambiava arreu el curiós ab son vehí ò vehina. No dexavan de mortificar un bon xich als militars y a n'en Deberga exes mostres d'ineducació, tan impropies d'un públich que pretén de distingit; però