Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/271

ría'l nebot al casament d'una tía seva, senyora y majora de tot lo seu sens restricció de cap mena, baldament en Marcilla l'hagués de forsar l'endemà a fer testament pera escanyarla vintiquatre hores més tart? Indubtablement que'ls propòsits del lleópart famolench, al llansarse axís sobre la presa, no serían pas altres que'l de rosegarli fins els óssos. ¿Però era ni tan sols prudent formular a l'enamorada una suposició tan atrevida, pera obrirli'ls ulls? Per ventura hi hà ab què, ni quí puga arrancar la vena de Cupido, quan aquest l'ha nusada be? En Deberga rebutjà, decididament, un medi tan inútil y arriscat. La Tití, engrescada com estava al dir de la Casilda per el favor de la sòrt, aborriría per sempre més a qui intentés aquella acció, a qui's permetés dubtar ni un sol moment de la llealtat y amor del seu galant; se casaría ab aquest de totes passades. ¿Què n'hauría tret el nebot? Aquella aborrició, y com conseqüència lògica d'ella, la resolució absoluta, ademés, de preterirlo en el testament. En cambi, sinó l'aplauso explícit en que tampoch se creuría, el respecte y un silenci tolerant podrían mantenir la llassada de bon afecte que, fins ara, l'havía unit ab la generosa tía, y captarli l'agrahiment més ò menys fingit del nou oncle, facilitant sense batzegades peri-