essent estimada. Si tu l'estimessis y ell te estimés, no siguis tonta. No vulguis viure sola al món; no vulguis ferla durar gayre aquesta soletat d'ara, que fa por. —
La Pilar, li obrí'ls brassos, la petonejà fogosament, y li pregà que, en endevant, ella y en Genís, anessin a passar la vetlla a casa seva ben sovint.
— Sense l'Elvira, ja'ns veurèm més. Filla, ja sabs quína cara'm feya, últimament. Per axò, m'has de perdonar que m'hagués retret bon xich.
— Ara, que no hi hà la noya, no tens excusa. Sabs qu'ab tu ho passo molt be. Farèu una obra de caritat, que Deu vos premiarà.
— Sí, que vindrèm, sí, filla; encara que hi haja'ls teus cunyats. Uy, y qu'antipàtichs me son!
— Ja procuraré expolsàrmels. Si tu vens, m'hi ajudaràs. Si sabessis les ganes que tinch de ferho! Y ara, ara, sobretot, que veig més clar la mala intenció que debían dur al decantarme a fer aquell disbarat!
— Sí, filla, sí; romp la cadena. Víva l'independencia! Prou has patit ja. Pilar... —
Lo mateix, lo mateix, li havía dit ja, temps enrera, la Clotilde Pons. A veure si avuy li tornaría a repetir.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/266
Aquesta pàgina ha estat revisada.
