interessos en que hi jugan sentiments, me repugna tant trèureles al sol...
— Com si no fos de cajón en aquests casos! Com si no comptessis ab un, que tu matexa'm deyas qu'es tan llest y tan bon amich teu: aquell que'm vas presentar el día del enterro del teu pare. ¿No'm vas dir que's diu Deberga? —
La Pilar, s'encengué com una grana. Precisament per axò, per esser, aquest, l'únich advocat que'l cor li aconsellava, no s'hi havía aconsellat, la pobra.
Venturosament, la criada entrà anunciant visites qu'esperavan a la sala. La Pilar, mostrà desitx de retirarse. «Encara tindría temps de visitar a la Clotilde Pons». No hi havía més remey; havían de trencar la conversa y despedirse. La festosa Osita, volgué llavors ajudar a la Pilar a abrigarse, va sortir un moment per un pom de flors, que li regalà. Y, cobrintla de, petons altra volta, ab tò amistós y dentremaliada picardía, la sorprengué, de cop, ab un «que rogeta t'has tornat, noyal», que feu exclamar a la Pilar:
— ¿Quan?
— Quan t'he parlat d'en Deberga. —
Y agafantla per la cintura, y giràntseia de cara, afegí:
— Me sembla... ¿què vols que't digui?...
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/264
Aquesta pàgina ha estat revisada.
