Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/255

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de y vetlla, no sols els convidats, sinó'ls estols y tot de tafaners, qu'alguns d'aquells se permetían presentar. Últimament, a primers d'Octubre, diada del Àngel Custodi, sense gran pompa a causa del mitx dol que, si nó l'Elvira, havía de conservar la mare, se celebrà'l casament ab gran satisfacció de tots. Els nuvis emprengueren al vespre'l viatge a Italia, que tenían progectat, y l'Enriquet tornà, l'endemà, als Escolapis d'hont n'havía sortit no més que per un día.
 En mitx de la buydor y silenci, que, després de tant trahut, van ferse al entorn de la Pilar, encara li calgué a n'aquesta tota una setmana pera adonarse ben be de la solitut que la voltava; la setmana que requerí l'ordenació y neteja de la casa qu'havía sofert tal enrenou. ¡Al fort dels amohinos, si l'havía gruada aquexa soletat! A voltes, rendida pel cansament, sentía un anyor estrany de sí matexa, com si tota aquella munió d'atencions materials a que havía d'entregarse sencera, la dexés buyda d'ànima, li robés lo més essencial de l'existencia. D'altres, apurada ja la seva abnegació, arribava a desitjar el moment de veure marxar aquella noya, — per la qui's desvivía axís, sense obtenirne may una mostra d'afectuós agrahiment, — lluny, ben lluny, sens perjudici de penedirsen als dos minuts com d'un