comoditats, el confort, la vida agradable de dins les ciutats modernes? La nostra casa de Barcelona no té ponts, ni fossos, ni torres, ni muralles que li donguin aquella silueta dibuxantse fantàsticament sospesa del cel, com acabem de veure al castell de Centelles; mes, de segur, de segur que'ls senyors que van habitar aquest castell se trobarían molt millor a casa nostra. Tot allò, crèguim, es molt bonich pels llibres, per somniar, sí, però nó per tocarne les realitats, molt, molt més aspres y tristes que les de nostres cases actuals.—
La gran somrigué bonament y en Deberga aplaudí de bon grat lo fogós speech de aquella noya tan plena de bon sentit y que
tan be'l distreya.
— Realment,—va dir, bromejant y ab un somrís afabilíssim,—me sembla que, dalt de aquell cingle espadat, ahont no podríam arribar sinó esbufegant molt, no ho passaríam pas gayre be, nosaltres.
— Potser una temporadeta...—feu la gran,
seguint la broma.
— ¿Què dius, ara, mamà? — exclamà ingenuament la noya, sens adonarse encara del tò rialler qu'aquella y'l jove havían dat a la conversa.
— Dispènsin un moment. Luego'n tornarèm a parlar. ¿Vostès son mare y filla? —
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
