Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/186

Y la Pons s'axecà, abrassà a la Pilar, y exi ab les dues ò tres més que restavan encara, llevat de l'Osita March, que les acompanyà fins a la porta.
 En aquell moment, entrà a la sala en Rafel Ortal. La Pilar cessà de plorar, presentà en Deberga a l'Osita y, pera treures més aviat de casa al germà d'en Robert, l'invità a seguirla al escriptori. Ab tot y no ser, en Rafel, de molt tan antipàtich com son germà, en aquell moment li feya nosa, era, per ella, un embarràs enutjós de que's volía desfer depressa. Li recullí la clau del panteó, escoltà les noticies que volgué donarli, y cuytà a despedirlo ab mil mercès per tot.
 —De mi no se'n preocupi. La meva amiga, el servey y'l majordom de la fàbrica'm bastan. Vostè no abandoni'l magatzèm, y'l primer telegrama, que rebi, envíemel tot seguit.
 —Està be; ja la veig ben acompanyada. Suposo que no's quedarà sola,—feu ell, referintse a n'en Deberga, ab un cert retintin maliciós que no logrà amagar prou be.
 En el fons d'aquest retintin no hi glatía sinó la gelosía d'un servidor que's creu postergat a un extrany; però la Pilar, ab aquell estat de sobrexitació fondíssim que passava, hi volgué descobrir malícies injurioses, males intencions, y en quant vegé a n'en Rafel