Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/183

dies abans, trametent l'infausta nova. Aquest silenci, qu'era, per ella, un ardit d'egoisme del Ortal, acabava d'encéndreli l'odi que sentía per aquest home, y en el reculliment que les circunstancies feyan guardarli, dalía per expansionarse y treure a fòra tot aquell fel que li amargantava'l cor.
  Per fi, poch abans de la trista cerimonia, ademés d'un cosí llunyà dels Prim ab qui aquests se tractavan molt poch, del germà del Ortal qu'havía quedat encarregat del magatzèm, de la dependencia d'aquest, y del sacerdot que presidiría'l dol, comensaren a acudir a la casa les poques amistats de la Pilar que's trobavan en aquella època a Barcelona. Però, fóra de l'Osita y la Clotilde Pons, de qui disposava com d'amigues de col-legi ò de tota la vida y que la distreyan més ó menys ab les consultes ò consells que requería la marxa de les coses, les cinch ò sis senyores més, qu'entraren a estamparli un petó pera restar aclofades y ritualment mudes en els sillonets de la saleta ahont la Pilar rebía gayrebé a les fosques, de poch consol li servían. La major munió d'homes, que s'havía pres la pena de pujar al pis, ella tampoch la veya; seguint la costum de rúbrica, ells no traspassavan el llindar de la pessa ahont estavan reunides les senyores. La Pilar escoltava la remor de les