Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/18

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Abdues van rodar el cap, somrient, com no gosant a dir «es impossible». Y en el silenci d'aquesta negativa, en Deberga va creure descobrirhi, no sens orgull, certa recansa de no poder complàurel.
 Apart de les belleses qu'aquest sensual admirava principalment en la mare, molt més dòna y apetitosa, sobre tot desde que acabava de descobrirli una certa pigueta com la cabota d'una agulla de cap a dos travessos de dit del nas, demunt mateix del llavi superior, trobava en aquelles dones un atractiu especial a que dava en Deberga una grandíssima importancia: eran senyores, y d'una educació molt més europea, per lo correcta, oberta y dolsa sense trabes ni encarcaraments, que l'immensa majoría de les que comunment podía tractar en aquell establiment d'aygues.
 Lo tren, mentrestant, dexava ja les roges y escarpades trinxeres del Congost, atansantse a Centelles ab pas molt més lleuger y axeribit.
 La major claror, qu'entrava per les obertures, trencà, com tota trasmutació sobtada, lo curs dels pensaments. Les senyores y en Deberga miravan distretament les gemades vinyes, quan, de sobte, un crit entusiasta del noy va ferlos fixar l'esguart a les romàntiques ruines del castell de Centelles, encin-