des. Un ram d'aygua més fort, de rajolins més dobles y sorollosos, queya damunt la terra d'una manera implacable, activant la corrent dels xaragalls, teclejant per tot arreu, esquitxantho tot. La Julita reculà contrariada y, empesa pel desfici, fugí a la part de derrera pera descobrir l'altre horisó hermosíssim que l'havía maravellada'l día abans.
Les blanques gasses, que velavan el gran macís de les serres, anavan issantse poch a poch, mentres que, tot d'una, aparexía, prodigiós y colossal, un virolat arch de Sant Martí; un arch de Sant Martí que, apoyantse en el Puigmal y en la cresta del Carlit, abrassava tota la Cerdanya; tota aquella Cerdanya que'l ridícol orgull de dos monarques volgué partir un día, pera ferne dos pobles diferents.
Encisada estava encara contemplantho, quan descobrí que'ls rajolins de pluja s'anavan fent intermitents, trencantse com urdit de fils de goma, que s'arronsavan de un a un y s'espargían per l'espay fins a esvahirse. Llavors, se'n tornà a la cambra. El sol vessava, demunt l'ona petrificada del Cadí, un diluvi de polsím d'or, y un cel d'àmbar al Sud, de turquesa més ensà, preponderava, ja gloriós, demunt la terra rejovenida.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/172
Aquesta pàgina ha estat revisada.
