Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/170

d'una part, pera confirmar als ulls de sa cunyada'l concepte en que ell tenía aquella dòna, y, d'altra part, pera, com qui no ho vol, tirar alguna pedra a la teulada de vidre d'en Deberga, que servís d'avís. Poch se pensava l'home ahont principalment havía anat a raure la pedrada, mentres, tot ufanós, contava aquexes habilitats a la seva dòna a l'hora de ficarse al llit!
 —Vèus, dòna? Tot s'ha apriat. Queda ja executada tota la primera part del meu programa. Demà tu comensaràs a treballar pera l'execució de la segona.—
 Però l'endemà's llevà'l día ab una pluja menuda y freda, impropia de l'estació, que, reclohintlos a casa, privava a la Julita d'arriscarse a tenir confidencies de certa lley ab l'Elvireta. Y aquell cel tovós, rossench y contexit d'una pessa com una immensa boata, a través del qual no passava ni la meytat de claror d'altres díes, aquell ruxinar contínuu sobre les fulles dels arbres, tan sort y somort com la matexa llum del cel, com el tó esblaymat de son color, com l'emboyrada visió del paysatge que, ja al segon terme, se destenyía y perdía dins de vaguetats infinites, van posarla neguitosa, no la dexavan parar. Axís se passà tot el día la Julita consultant aquell cel ditxós, pujant y baxant de la cambra a la saleta hont la noya to-