«També aquest home ho hauría vist? ¿Còm? ¡Llavors sería veritat!...» Y no gosant parlar, l'interrogà ab la mirada.
—¿T'admira, oy? Es molt groxut lo que te vaig a dir. Donchs, míra, ja veus si't so
franch; pel foch ab que donya Pomposa ha parlat d'aquell home, he arribat a compendre que, més qu'a pleydejar pel seu fill, va venir a pleydejar pera ella matexa. Tots aquells crits de rencor, ¡hum! què vols que te diga...—
La Pilar veya visions, li semblà que li llegían al pensament, y ab dolor de l'ànima
y sentint que li pujava un'ardor comprometedora al rostre, cuytà a trencar en sèch la conversa pera dissimular, exclamant ja tot anantsen:
—Be, vamos, no tant; axò sería monstruós.—
D'aquesta manera, l'Ortal havía lograt tres fins: suavisar les aspereses per ell mateix promogudes; desorientar a la Pilar en lo que diu a les sospites qu'hagués pogut engendrarli la conversa de la seva filla ab ell y la Julita, y fingir, alhora, la major indiferencia per tot lo concernent a n'en Deberga y a la noya, qu'era, a son entendre, lo més capdalt. Lo de les seves malicies embossades respecte a relacions amoroses entre'l jove y la viuda Roig, anava de més a més,
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/169
Aquesta pàgina ha estat revisada.
