Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/168

compendre a lo qu'anava, t'ho aplaudexo.
 —¡Quín miracle!
 —Déxat de miracles y despullat de prevencions. Enemich de farses y d'humiliacions, ¿creus tu, que, sense una convicció?...
 —¿T' humillarías com t'humillas?... ¿De ahont ho has tret qu'axò sigui una humillació?
 —¡Oh, si seguim axís, no'ns entendrèm!—cridà ell, perdent el frè.—Jo no't dich que m'humillis tu: te dich que no't daría explicacions.
 —Dueño ets de no donàrmeles.
 —Per axò mateix. Ja veus, donchs, com vens ab mi; ja veus com has de reconèxer que, si parlo, es per qu'entench qu'axí ho dech fer. Escolta, escolta y no t'alborotis. Si tu has vist qu'aquella dòna t'anava a parlar malament del jove qu'heu conegut y que fins l'Elvira diu qu'es tan com cal, després d'havèrvosen fet els majors elogis la matexa acusadora d'ara, no més qu'ab el sol fi y obgecte de venjarse dels desayres que'l seu Rossendo ha rebut de la teva filla, encara no hi has vist prou; jo't diré que, encara, potser hi hà coses, molt, però, molt més graves, amagades. Ab axò ja veus, si haig de trobar qu'has obrat be.—
 La Pilar, tota sorpresa, obrí uns ulls com unes taronges.