—Aquí està'l teu malentès. Tu t'has cregut qu'era pera murmurar més librement de tu ¿no es cert?... No'm fassis tan criatura ni tan negat, creyent qu'haig de pendre al peu de la lletra les hipocresíes y mentides d'aquella nyau-nyau de Pomposa. La conech mellor que tu. En quant he sentit qu'us havíau disgustat, ja m'he esperat el xàfech, y, al igual que tu haurías fet, he procurat treure al nen d'allí, pera que no'n rebés ni un sol esquitx. Y si lo mateix hauría fet fins ab l'Elvira, pènsa si m'hi havía de mirar ab un nen com l'Enriquet. Les criatures son criatures, prenen la a per la b y no saben discernir.
—Ja he pensat que, si t'escoltava, encara hauría d'acabar dante les gracies;—exclamà la Pilar, ab impaciencia.
-No't demano tant. T'explico lo succehít a fi de que judiquis millor.
—¿Be y què? ¿Y tu'm faràs creure, que tal com vos haurà explicat els fets aquella
dòna, tu, sempre disposat a censurar lo que jo faig, abonas ara la meva conducta?
—Si jo no sapigués com es aquella dòna, clar està que nó. Ja comprens que, quan menos per tractarse d'una amiga nostra, hauría censurat que te la treguesses tan inconsideradament de casa. Però com que sé be qui es y he vist ab gust que vas
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/167
Aquesta pàgina ha estat revisada.
