pietosa y, girant sobre'ls talons, digué de sobte:
—Anèm, anèm, a veure la vila.—
Mes, el passeig que van ferhi fou ben poch entretingut. L'oncle, rebelantse encara interiorment contra'l parer de guardar cap mirament a n'aquella cunyada per ell tan orgullosa y consentida; la noya, planyentse de la ferida rebuda; la tía, cercant debades
la mellor manera d'adobar l'estropici del seu marit; no van fer més que rodar y rodar, desgranats d'un a un, sens dirse una paraula y cambiant les menys possibles ab els pochs coneguts que trobavan.
En Robert, a la fi, comprenent mellor els seus interessos y tement que, de fer perdurar aquella situació tivant, s'exposava a veures arrossegat fins a Barcelona per la
seva dòna, que, de cap de les maneres, voldría ni sabría aguantarla,—formà'l seu plan, y, en arribant al chalet, posà en pràctica la primera part d'ell. Ab la major desaprensió
y ab cara de pasqües, s'encarà ab la Pilar a soles, pera dirli, tot seguit:
—¿Y donchs, beneyta, què diuen?... ¿que t'has enfadat per que he tret al noy de allí?
—Nó d'axò; però si del propòsit innoble que't movía a trèurel;—contestà ella, ab valentía.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/166
Aquesta pàgina ha estat revisada.
