acapararlo d'una manera que podía fíns compromètrela als ulls de qualsevol maliciós.—
Aquí, a la Julita se li atravessà un mal pensament, recordant la furia extranya ab que, aquella dòna, acabava de relatar les dissimulacions d'en Deberga a Font- Romeu.
—Nó,—feu l'Ortal, estirantse'ls mostatxos ab presumció;—no parlo per referencies d'aquella infelís. A Barcelona he tingut noticies certes de lo qu'es el tresor qu'havíau descobert ta mare y tu, y t'haig de dir que no't convé.—
L'Elvira tremolà un instant, se sentí una vibració molestosa a la pell de les parpelles; però, revestintse immediatament d'ànimo, encara qu'ab ulls baxos, gosà a dir:
—Vostè sabrà per què.
—Oh, si vols saberho, no tinch pas cap inconvenient en dirho: per qu'es un gandul, un jugador, un tronera y un tronat. Aquí ho tens en quatre paraules.—Les amplià, tot seguit, pintantli ab colors exagerats els detalls que conexía de la vida d'aquell home y, acabat, continuà dient:—Ara, vés si't convé. Ja sabs que, en les coses series, may m'ha agradat gastar embuts. Si t'estimo, no t'haig pas d'exposar a un desengany tardà.
—¡Nó, oncle, nó!... moltes gràcies;—
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/164
Aquesta pàgina ha estat revisada.
