Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/163

 — Per que'l va veure venir acompanyat d'una calumnia que li va semblar, ademés, una trahició.
 —¿Y tu també ho creus axís?
 —Jo estich en dubtes. En Deberga es, pera mi, molt enigmàtich; per axò voldría sentir a vostè.
 —¿Donchs, si'l veus tan enigmàtich, còm ha lograt interessarte?
 —No ho sé: potser per axò mateix; potser apesar d'axò mateix, pel seu talent, pels seus gustos, per la seva educació, per la seva presencia, pel seu tipo... ¿què sé jo?
 —Y la teva mare, s'ha cregut, també, qu'allí teníau un Sèneca, un Aristarch, un Cavour y un Cresso tot d'una pessa!
 —No sé si tant; però li reconeix, quan menos, les prendes que jo matexa.
 —¿Y tu't creus qu'elles bastan pera ferte felís?
 —Si sota d'axò no s'hi amagués rès de dolent...
 —¡Aquí't volía jo, aquí;—exclamà l'oncle, triomfant.—Donchs, sento tenirte que dir, que se n'hi amaga y molt.
 —Oncle, no's fíe de donya Pomposa; ja li he dit lo que hi hà, y ara li afegiré qu'es una xafardera. Ella matexa'ns parlava d'en Deberga com d'un deu ò poch menos, y devant nostre no s'ha estat, gens ni mica, de