ignocenta a la seva neboda, que Deu me'n guart de ficarli'ls dits a la boca. Lo que volía l'Elvira, es estar sola ab el seu promès, com volen tots els promesos, rès més. Ell, potser, se fingía gelós, y per axò en Rossendo'ls hi feya nosa; vèlshi aquí.
—¡Cah! Rès d'axò, crèguim, rès d'axò...
—Ah, nó, nó; es en và; vostès no ho han vist; ja s'ho trobaràn.—Després, ab gran
furia:—¿Y la marxa d'ell, d'en Deberga? ¿Què significa aquexa marxa tan repentina, tot just, tot just, l'endemà d'haver vist que so amiga d'elles? Ell sab que jo so una persona seria, incapassa de dexar perdre als amichs que vegi en perill, y... míris, com que també sab que'm consta be qui es ell... va pensar... aquesta darà l'alerta... donchs, fugím, abans no'm comprometi, ¡Infelís! Per llarch que sigui, encara no ho ha estat prou, si per de càs se va creure qu'ab la seva hipocresía ja'n tenía prou pera enganyarme. Durant el camí de Font-Romeu ella no li treya'ls ulls d'assobre. Ell va estar, tot aquell día, fugint d'aquí, fugint d'allà. No'm calia pas veure més. No m'era pas necessari venir a espiarlo aquí, pera decidirme a donar el pas caritatiu que vaig anar a dar ab tan mala sòrt. Ja estava prou compromès als meus ulls; ja era tart.
—¡Oh! ¿y lo del ram?—afegí'l noy.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/158
Aquesta pàgina ha estat revisada.
