Però aquells brivalls atribulats, corrent derrera del cèrcol, que'ls fugía com un follet mofeta, ara d'aquí, ara d'allà, fent esses y contorsions quan les varetes mellor l'havían tostat, ni van sentir que'ls cridessin. Y el noy Dou, ben lluny d'anarsen, mort de tafaneria, s'arrapà més al seu oncle, pregantli ab una mirada dolsa que no'l tregués pas d'allí.
—Ah, nó;—va fer en Robert;—lo qu'es de mi, no lograràs pas les concessions que't sol fer la teva mare. O te'n vas a jogar ab aquells nens, ò te'n tornas al chalet.—
No va haver de repetirlí. El noy s'apartà d'ell com d'un escorsó, y clavantli una mirada rencorosa, apretà a córrer cap a casa, bo y plorant.
—¡Vína aquí, vína aquí!—cridà, tot d'una, la Julita, esgarrifada de lo qu'acabava de fer el seu marit.
—Déxal estar, te dich. Ja sé lo que'm faig jo;—saltà ell, ab veu imperiosa. Y tot seguit amorosintla, se dirigí a la viuda Roig, invitantla a continuar.
Empesa pel despit, aquesta senyora no tingué pèls a la llengua ni escrúpols de conciencia en desfigurar la veritat que no procurés callarse, ni tampoch en dar, per fets reals, lo qu'eran cabories seves. Segons ella, en Deberga era un vividor molt llarch,
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.
