ho sé. Però axò abona encara més la meva rahó. Com més clar el perill, menos l'abordarà una persona cauta.—
La Roig ja no sabia a quina paret tocar, un color li venía, l'altre se li anava, y tot era lluytar ab la necessitat de dissimular devant dels assalts y alarmes que sa conciencia sofría. Unes voltes, prenía per ingenuitats tranquilisadores lo que duya realment malicia; d'altres, per intencionat lo que no'n duya ni gota. Per segona vegada, tornà a pensar en si'l seu ex-amant hauría tingut la perversitat d'esser xarrayre; y ab aquest recel espantós, desitjosa d'esbrinarho, no sabía acabar la conversa que la tenía en torment.
Hi hagué una pausa com de fadiga, durant la qual abdues s'interrogaren descaradament ab els ulls, com preguntantse quína era més forta. La Roig fou la primera de
desviar la mirada, y recullint totes ses forses dins d'un posat de gata-moxa, tornà a cantar:
—Vaya, senyora Prim, que si vostè té la virtut a l'altura del seu talent... podrà anar ben sola pel món.—
A la fiblor d'aquesta estocada, la Pilar s'esblanquehí un instant, clavà'ls ulls a l'adversària, que, tota moxa, la guaytava de reull, y sentí com una revelació que l'ex-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/144
Aquesta pàgina ha estat revisada.
