Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/139

educada y afable com sempre, pregantli que, de primer, descansés de la calorada presa. Després, va reconvenirla bonament de no haver enviat missatge pera pendres una hora més còmoda, que li hauria sigut concedida ab molt de gust, y tot seguit, girà la conversa a parlar de l'excursió a Font-Romeu.
 L'espurna que lluhí un instant en els ulls de la viuda Roig, delatà ben be'l goig interior ab que aquesta dóna s'hi engolfava. Cóm nó, si i'únich desitx, l'únich propòsit, que l'havia duta allí, era'l de provocar aquesta conversa?
 — Deliciosa, hermosíssmima — tornà a cantar. —¿Y, còm nó, si ab vostès, jo anava tan ben acompanyada?... ¿Però, y que no sab... que no sab, senyora Prim que'l company de vostès les ha abandonades? — afegí ab tota intenció.
 — Quí? En Deberga? Què diu, ara? — exclamà l'altra, fingint la major sorpresa.
 —No'n sabían rès?—feu donya Pomposa, ab ofensiva cantarella de befa.
 — La primera noticia; — replicà la Pilar, fingint cada cop mellor.
 — Donchs, ja veu; se'n es anat a la francesa;— continuà cantant ab rialleta maliciosa. Y desseguit, rodant el cap ab expressió piadosa, afegí com qui no vol: — Be, que... no es extrany, no es extrany, donya Pilar!