cletxa de la porta; sinó, en Rossendo, qui sab lo que hauría pensat al veure'l violent efecte que produhía a sa mare aquella nova. L'esponja li va caure dels dits, y ella, tot ella, va desplomarse, a sa vegada, demunt de la colxeta pròxima, plens encara coll y pit de regalims d'aygua, y més blanca que la camisa que retallava llavors son bust exuberant.
—Murri!—exclamà, entre dents, al veure la passada.—Murri! El millor dels homes es bò pera ser penjat! Després que m'ho ha pres tot, me fuig, me fuig el còs com si jo estès empestada! Malvat, poca vergonya, desagrahit!—
Y furiosa de despit, anegats els ulls de llàgrimes y ab tota la sanch al cap, l'infelís contenía'l plor, mossegant un dels coxins del moble en que, a poch a poch, s'havía anat extenent boca terrosa, recargolantshi com si tingués dolor d'hillada.
Incauta en aventures d'amor y ofuscada per la luxuria qu'havía lograt despertarli la bellesa mascle d'aquell home, ab tot y'ls intencionats desayres que d'ell havía rebut durant un any, no havía sabut, fins ara, darse per totalment vensuda. Confiada en els atractius que tant li havía ponderat aquell galant al seduhirla, may havía perdut l'esperansa de tornar a férsel seu, si la sòrt
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/135
Aquesta pàgina ha estat revisada.
