Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/133

aquell «posarnos un obstacle?» Suposo que l'obstacle no havía pas de ser entre tu y jo. Sígam franca: en Deberga t'interessa; tu estàs enamorada d'aquest home. Es qu'ell t'ha dat mostres d'estarho també de tu?—
 L'Elvira comensà a remenarse, a pegar estrebades pera escapar dels brassos de sa mare, va posarse com una escarlata y's sentí altre cop amarats de llàgrimes els ulls.
 —Prou, filla meva, prou; no cal que parlis; ja ho veig tot;—exclamà la Pilar. Y revestintse de la major abnegació pera enganyarse a si matexa, mostrant una satisfacció immensa, afegí:—Precisament has posat el teu amor en l'home que més he desitjat pera tu.—
 L'Elvira s'extremí de cap a peus, cessà de plorar, se redressà tot d'una, subgectà'l cap de sa mare ab abdues mans y, mirantla fit a fit a un pam no més de distancia com pera millor esbrinar els secrets de la seva ànima, digué solemnement:
 —Júramho.
 —Per què nó?—feu heròycament la Pilar—T'ho juro.—
 Y abdues van quedarse cinch segons mirantse encara fit a fit sens cluquejar, fins que, a la fi, s'abrassaren y's cobriren de petons ab una emoció tan fonda, que, al deslligarse, la mare restà sens esma ni movi-