Aquesta pàgina ha estat revisada.
La sobtada marxa d'en Deberga, omplí a les Dou de confusions. La malícia femenina, refiantse poch d'una excusa tan vulgar com la continguda en el bitllet, comensà a esmolarse a bo y millor. Aquell document fou llegit y rellegit una pila de vegades; cada una de ses paraules, comentada y pas- sada per l'alambich més sutil de la ranó. Sòrt que, fins en sa brevetat telegràfica, era, no sols atent, sinó afectuosíssim, en quant l'autor, al remerciar a ses amigues pels obsequis rebuts, dexava encara, pera Barcelona, l'ocasió desitjada de demostràlshi de manera més ferma y expressiva còm agrahía «el recort inesborrable que se'nduya d'aquell sojorn tan crudelment interromput.» Altrament, l'opinió d'en Deberga hauría rebut
