tirse altre cop axis amanyagada, el cor se li glassà; en Deberga ja no la mirava, s'havía tombat d'esquena y vagava per allí contemplant el paysatge ab la major indiferència. Llavors, ella plena de confusió y ab l'esperansa de que, ab una falsa fugida, s'atrauría més aquell home enigmàtich, escapà d'aquell sant lloch. Però, cah! si de sobte sentí un crit de la malehida gegantessa que l'encengué de ràbia:
—Deberga! Deberga! míri qu'aquests esglahons y costes me fan por! ¿Vol fer el favor d'ajudarme a baxar? Tu, Rossendo,
ajúda a donya Pilar y al nen.—
Y en Deberga, rabiós a sa vegada, hi hagué d'acudir, baxà dos esglahons y s'axancarrà pera mellor apuntalar la mole enorme
que se li en venía demunt. Ab penes y treballs logrà trèurela a vores d'aquella escala rudimentària per hont la dóna baxava rodolant, mitx esglayada, mitx venturosa de poderse refregar sovint ab ell, y passats aquests treballs, sentí aquest qu'aquella se li aferrussavaal bras, cuytant a exclamar en veu baxa:
— Dígas, dígas, donchs: ¿que serà casament axò?—
En Deberga se la mirà tot sorprès y ab somrís mofeta.
—Malesperit!—continuà ella, clavantli
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/123
Aquesta pàgina ha estat revisada.
