Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/112

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Axis, ja tot un altre, al arribar al hotel, va empènyer a sa mare escala amunt y s'enfilà a grans gambades a la cambra, pera perfilarse, més content qu'unes castanyoles, en tant que la pobra mare'l seguía tota ra- biosa y gelosa del fredíssim paper qu'acabava de ferli l'amich de Ribes.
 Mentrestant, abaix al menjador, comensavan a seures a taula, la familia Dou y en Deberga, y comentant la troballa qu'aquest havía fet, se mostraren tots contrariats, especialment la noya, que:
 —Uy!—acabà per fer, ventantse ab un tovalló plegat.—Ja tornaré a tenir burinot! Mamà, mamà, no vulguis pas que'ns acompanyin, per que, sinó, jo'ls hi diré alguna fresca.—
 En Deberga esclafí a riure ; però la mamà's posà molt seria y amonestà severament a la noya pera que's contingués com debía.
 —¿Però que no ho veus que m'aygaleix la festa? Entornèmnosen a Puigcerdà. Jo no vuy dur aquell beneyt al costat.
 —¿Ha vist quína filla tinch més criatura?—esclamà la Pilar, volent suavisar aquelles inconveniencies ab una rialleta forsada, mentres per sota la taula dava una bona trepitjada a la noya.—Vamos, Elvira, que semblas una nena; no estiguis tan in...—