bonameat, allargant la mà a mare y ben depressa.
Y conientíssim d haver escapat axís, donà mitja volta pera enfilar el carrer del hotel. Però'l seu goig fou d'exalació, car, en quant el vegeren decantar cap al Jambon, mare y fill varen tornar a cridarlo, pregantlí qu'escursés el pas, ja qu'ells també posavan allí y esmorzavan a la matexa hora.
En Deberga sentí impuls de trèuressels de damunt a cops de puny; tan contrariat se vegé, tan nerviós el posavan. Cómptis, donchs, el gust que li daría'l sentir de repent que la fenomenal Pomposa se li repenjava del bras a pretext de que l'ajudés mellor a pujar la costa y qu'ab veu melíflua, tot apretantlo a estrebadetes, li deya:
—Veu, veu, la planeta de les persones? Vostè'ns volía fugir y'l fem presoner; vostè
nos volía amagar secrets y ara'ls hi sabrèm.
—Secrets!—exclamà'l jove ab rialla mortificosa.—¿Per què haig d'amagarli secrets a vostè? Cap ni un: vinch d'excursió a Font-Romeu ab unes amigues meves, que vostè potser coneix: donya Pilar Prim y la seva filla.—
El sobre-salt que sentí en Rossendo'l plantà de cop. Nó a la mare, qu'estona hà qu'endevinava.
—Vaya si les conech! Vaya si les co-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat revisada.
