Pàgina:Piferrer (1884).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
piferrer

»No hi há, per consegüent, que lamentar ni tant sols lo desmemoriament privat que jo allí retreya, y fins pera que n' hi haja menos, resulta que algú s' ha recordat algun cop de que 'l tal ninxo existia. Encara avuy s' hi veu, mitj desgalitxada pel temps, una pobre corona de vidrets negres ostentant en lo centre una má que deposita, entrellassadas, tot fet de guix, una espiga y una coroneta de pensaments. Pensém piadosament que la corona va dedicada al primer escritor de los Recuerdos y Bellezas de España, per més que no sian los d' en Piferrer los únichs restos que allí 's conservan.

»Y ara que hi som, y abans de despedirnos: ¿no li sembla que hauriam de fer per aquells restos, avuy que sabém hont son, alguna cosa més que contentarnos ab saberho? ¿no deurian los amichs, no deuríam los admiradors, no deurian fins las mateixas Associacions d' Excursions, ja que fillas d' ell son y tant li deuhen, fer un esfors pera que lo que fins ara no ha succehit no succehesca d' aquí en endavant? La familia n' ha estat fins ara, jo 'm complasch en regoneixeho, lleal custodi, peró ¿quí pot respondre de lo que pot venir un dia?

»La tría de sos ossos sería facilíssima, perque 'ls altres cadavres allí enterrats son de párvuls y donas. No n' hi há més que un altre d' home, enterrat molt posteriorment.

»Una urna en la capella del cementiri vell, un modest panteonet en lo cementiri nou, ja que 'l projecte de panteó de catalans ilustres á Montserrat sembla un impossible, serian, al mateix temps que una garantía de la perpétua conservació d' aquells restos, un tribut públich á la bona memoria d' en Piferrer y una proba de que 'ls catalans sabém recordarnos dels qui han estat glorias de nostra terra.

»Si aquesta idea fos acullida per algú que tingués autoritat pera ferla fructificar, estiga vosté segur de que trobaria en mi un cooperador entussiasta, com estich segur jo de que també 'l trobaría en vosté. ¿Podém esperarho?

»L. B. L. M. son amich,
»J. Sardá.»

4 Desembre de 1884