Pàgina:Piferrer (1884).djvu/39

Aquesta pàgina ha estat revisada.
39
piferrer

sigut senyalats los diferents afectes qual complicat teixit constituheix las grans partituras.»

Y ja que té la paraula un mestre, permeteume, senyors, y dono un pas més, que li enmanllevi á ell la apreciació sobre en Piferrer com á crítich literari, que vosaltres y jo hi guanyarém, perque no podria jo dirho ni mellor ni més breument. Massa llarch que he estat ja. «Acerts no menors ofereix—diu en Milá—sa crítica literaria, filla més aviat del ingeni propi, de la delicada sensibilitat y d' aquell tino práctich que 'l distingia, que de recóndits sistemas y laboriosas comparacions; la qual, per més que reduhida en apariencia y per las necessitats de moment á apreciacions aisladas sobre certas obras dramáticas y llur execució, abrassa també mil pensaments y judicis relatius als diferents rams de literatura, que están sembrats en totas sas obras. Fins en las destinadas als usos del professorat, ha deixat un treball imprés [1] y una colecció d' apuntacions que per ellas solas bastarian donarli 'l títol de humanista.»

Y tot aixó, afegeixo jo, tots aquests Recuerdos y bellezas, totas aquestas críticas, tots aquests estudis, fets en nou ó deu anys, per un jove que no arribá als trenta, malaltís, en camí de tísich, y que havia de robar las horas pera estudiarho y escríureho al treball de la biblioteca ó de la cátedra en que xifrava sa subsistencia y la de sa infortunada mare! ¡Y cóm creix, senyors, y cóm s' aixeca més y més, com

  1. Aludeix á la Antologia, Clásicos españoles, obra declarada de text.