tecnicisme possible, ni en lo punt de vista crítich ni en la manera d' exposarlo; com respecte del monument, desentranyarne 'l sentit íntim, la bellesa estética més que la bellesa científica, y sobre tot, experimentarne y ferne experimentar la virtualitat emocional. Potser en aquest concepte no s' ha escrit res com l' análisis del Stabat Mater d' en Rossini, veritable prodigi com á exposició literaria, com á concreció plástica, per dirho aixís, de lo que té de més indefinible, de més vaporós, de més inmaterial la sensació interna produhida per una obra d' art.
Y tot aixó, més per potencia innata d' aprehensió íntima de las bellesas que per potencia adquirida ó reflexa, perque en Piferrer no estava sobrat de nocions técnicas, si per tals no s' entenen lo sapiguer qué era una stretta ó un fortissimo, un andante ó un allegro, ó 'l tenir una bona veu y canturrejar una mica y tocar la guitarra, qualitats aquestas últimas que sos amichs li atribuheixen. Y no obstant, senyors, jo ho repetesch, al menos en nom dels profans: tant de bo que en la prempsa musical barcelonina tinguessem avuy un crítich com lo que tingué en en Piferrer, durant los darrers anys de la vida d' aquest, lo may més tant afortunat Diario de Barcelona. «May,—escrigué en Milá en un d' aquells raptes, massa escepcionals en ell, d' entussiasme,—al menos en lo que alcansan las nostras lecturas, havian sigut interpretats d' una manera tant completa 'ls goigs, los desitjs, los ays que enclouhen las notas musicals, may ab tanta perspicacia havian
