dintre 'l march d' un finestral de randadas ojivas, que resignada prega á la Verge per l' ardit cavaller á qui estima y que ha marxat á la lluyta contra 'ls infaels invasors de sa terra; simbolisa á la altra qualsevol de aquellas imponents creacions de Lord Byron, que duhen en lo cor la passió ab tots sos desvaris, la superbia en lo front ab totas sas negacions, y en lo puny clos, que s' alsa contra 'l cel, la amenassa satánica ab totas sas malediccions y totas sas furias. Examineu aquell art y aquella literatura, y per en mitj dels entrecreuhaments de direccions que segueixen homes y obras, hi descubrireu sempre las duas tendencias mares que he pretés indicarvos valentme de la única forma en que 's poden expressar aquestos conceptes generals: per medi de imatges.
Catalunya, ó si voleu, Barcelona tingué novas ben aviat d' aquella renovació dels credos estétichs iniciada ab lo sigle: en El Europeo, notable revista que 's publicá á Barcelona 'ls anys 23 y 24, brollaren guspiras d' ella, guspiras que no eran únicas, perque simultáneament feya sa aparició entre nosaltres Byron en son Childe·Harold, y Ugo Foscolo, pera no citar més detalls, inspirava á en Cabanyes. Peró, de las duas corrents, la que aquí imperá ab més forsa de desde 'l principi, perque més responia als nostres sentiments y tradicions y manera de ser, fou la que podríam denominar, encara que sia afegir novas caracterisacions á las que abans havem usat, la corrent medio·eval ó germánica. Heuvos aquí, y permeteume recorre á un escriptor que ja he citat
