sentimental, la efusió encesa del patriotisme. ¿Qué més? En certs moments la inspiració 's desborda del quadro sempre circunscrit de la relació reposada, y no 's contenta sinó ab las formas de la llegenda ó de la gran fantasía poética. D' aquí naixen, per exemple, en lo volum primer de Catalunya, trossos tant espléndits com La romería á Montserrate ó El Conde fratricida, que encara avuy, morts los gustos literaris que 'ls inspiraren, se llegeixen ab la intensa delectació que sempre, abans y ara, produheixen, quan son fermas y seguras, las voladas en ple ideal.
¡Ah, senyors! Jo no renego del meu temps; jo comprench tot lo que tingué de fals, de buyt, fins de perniciós pera 'l gust y pera las costums aquella literatura romántica, morta avuy y enterrada; jo comprench que las corrents d' allavoras no poden esser las d' ara; peró hi ha en aquella literatura obras culminants que jo no puch avorrir, que haig d' admirar, que admiro, perque 'm fan sentir, me fan sentir un no sé qué, quelcom com la bufada d' ayre matiner que desembotorna la cara y oxigena los pulmons opresos després d' una nit de vetlla á la espona d' un malalt. Jo la he sentida aquesta impresió quan afadigat de lecturas que m' han irritat los ulls ab la cohentor de la realitat més nua, escorxada per má de mestre, m' he refrescat en obras d' aquellas. Jo la he sentida, senyors, ben viva, y no ho cregueu ficció encomiástica inventada ad hoc pera aquesta ocasió sinó epissodi íntim de mas emocions literarias; jo la he sentida, y no fa pas
