Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/93

ridicola com sempre en sos capritxos,
aquí n teniu un d'ells. De son cap cuida
molt més el perruquer que l catedratic;
amic de ballarines i toreros,
protegeix sempre l'art, i tots diriem
que es fill d'un monstre acas, no d'una mare,
segons lo mal que parla de les dònes.
Entre visites, jocs, passeigs i teatres,
ni té temps per pensar: treballa sempre.
Aquest es l'homo sapiens den Linneo!
Si tots com aquest fossin, fins al dia
del Final no hi hauria al món judici!

Al veure com aquest i aquells tants homes,
veritat i virtut, aon puc trobar-vos?
Que en el poble, tu m dius? I aont es el poble?
¿Es la munió de gent que alegre xiscla
i en la plaça de Toros té Ateneu?
¿Es la que per carrers i places corre
Visca la llibertat! cridant contenta,
i es esclava, primer de sa ignorancia,
després de ses passions, després dels idols
que, per demà cremar, avui aixeca?

Jo crec que hi ha virtut perquè hi ha vici,
més no la sé trobar per on la cerco;
pot-sê ho fa que ha fugit de les grans viles,
tant petites per ella, acostumada
a viure dintre l cor dels homes justos!