Si l principi anímic no es un somni, si hi ha ànima, es logic pensar que ha preexistit, i que d'evolució en evolució hà vingut a parar en allò que es.
No per no recordar-nos d'haver sigut hem deixat de ser. Fa poc vaig veure una noia que en estat de sonambulisme natural deia coses que no recordava desperta, i, no obstant, les havia dites.
En aquest cas — es dir, si hi ha ànima — pot haver existit en estat embrionari en el vegetal, rudimentari en l'animal i perfet en l'home, en lo que s refereix a la creació terrenal. Aplicant bé les teories darwinianes se podria fer molta llum en això. Potser els cabalistes tenien raó al formular llur trinitat. Qui sab!
En el sigle passat van començar els erudits a estudiar criticament la mitologia, i quasi tots van coincidir en tractar d'antropomorfistes les primeres creacions mitiques. Però ls erudits van pecar també d'antropomorfisme, i com aleshores els estudis astronomics estaven de moda, van atribuir llurs propris coneixements als homes primitius.