camí triat per la seva voluntat liberrima; i, si caigués sobre un riu, anant a parar a la mar continuaria creient que segueix essent lliure. La gota d'aigua no sab les lleis de la física, com nosaltres no sabem encara totes les lleis naturals.
Avui, que no sabem historia ni meteorologia, podem permetre ques vagi comparant la llibertat de l'home am la del vent. Demà la meteorologia i l'historia ns permetran saber que, com de fet, l'home es lliure com el vent, es a dir, que ni l'un ni l'altre són lliures.
L'home no pot cambiar gens ni mica les
lleis de la natura.
Una llei l'obliga a caure. L'home pot, a força d'estudi, burlar, aparentment, aquesta llei, i volar am l'aerostat; però, realment, quan puja en l'aerostat o quan cau pel seu pes al sòl de terra, no fa més que complir am la mateixa llei.
Interiorment l'home ha variat poc desde l'antiguitat més llunyana fins avui. Les faltes i vicis de que avui ens planyem ja eren l'assumpte predilecte dels antics moralistes. Els sentiments més suaus coexistien amb els espectacles del Circ.
