Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/60

ment; d'altres, saturats d'alegria, la comuniquen, am la vivacitat de llur ritme, a l'esperit que ls escolta.
Mancats de coneixements musicals pregons, hem de renunciar, sabent-nos molt greu, a demostrar la bellesa dels cants populars, i ens limitarem a escriure algunes línies sobre l'utilitat de l'estudi llur.
Quan ei music no troba en els grans mestres l'inspiració que li cal pera empremtar a les seves obres aqueix segell de divinitat am que marca les seves el geni; quan veu estèrils i inutils els seus esforços pera trobar entre les matematiques combinacions armoniques una de nova que entre elles sobresurti; quan, perdut en els capficaments que li suggereix el mecanisme del contrapunt, se sent impotent pera crear, beneeix mil cops el cel si en aquells moments suprems d'engunia i defalliment arriba a la seva orella l ressò d'un cant popular; oblida ls seus estudis i, agafant el motiu d'aquella senzilla cantarella com punt de partença, atravessa am volada ràpida ls immensos mons de l'armonia.
No haurien, doncs, de trascurar aqueixa font abundosa d'inspiració ls compositors moderns, com no l'han trascurada ls més grans músics de l'epoca.
Recordem una balada de Nelusc, Adamas-