Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/36

recursos, mantingué i féu donar educació als fills dels seus fills.
El galanissim escriptor Castro i Serrano ha immortalisat en un article a l'avi den Fortuny, al vell Marian de les Figures, com per les de cera que ensenyava l'anomenen encara a Reus quan se parla d'habils mecànics, de lo qual n'era molt l'avi den Fortuny.
Desde ls seus primers anys mostrà en Fortuny tanta afició al dibuix com desamor per tota altra mena d'ensenyança. Un oncle del pintor, l'Anton Fortuny, distingit violinista, me deia que eren inutils tots els esforços que feia pera ensenyar-li l seu art, amb el qual desitjava que s pogués guanyar la vida.
Llarga estona podria ocupar parlant-vos de la seva infancia: dues coses s'hi oposen: la por de cansar la vostra benevolencia, que prou l'haig de menester, i el dubte que tinc sobre l'autenticitat de moltes de les proeses que amb el millor desig del món se li atribueixen pels seus amics, que diuen que eren. Aquests són tants, que si avui es difícil trobar a Reus un vell que no hagi jugat a bales amb en Prim, es impossible trobar un jove de 30 anys que no hagi anat a estudi amb en Fortuny. Jo no men ric d'això, com no m ric al veure esculpits a Poblet i en altres monuments els desconeguts noms d'honrats comerciants i honestos