No crec necessari parlar amb extensió d'una extranya i irreverent compilació de jocs que aparegué a Barcelona en 1605[1], però sí citar amb elogi ls estudis que en Milà i Fontanals, i més extensament en Maspons i Labrós, han publicat a Catalunya sobre l particular.
A la consideració d'aquests dos últims me permeto avui exposar unes pot-ser tal vegada exagerades conclusions que dedueixo d'una
vulgarissima cançó infantil am que l'any passat m'aixordava un aplec de nenes que en el carrer de casa i enfront de la meva s reunia.
La cançó era la conegudissima:
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare la vol.
Seguia una altra estrofa, apendix cronologicament posterior, ja que en diversos punts de Catalunya sols se canten els quatre versos
citats.
El primer vers, tal com el pronunciaven els infantils llavis, era pera mi un verdader geroglific. En efecte, què té que veure la casta
Diana amb el fruit de la prunera? Tant extra-
- ↑ Juegos de Nochebuena á lo divino (Barcelona Cormellas).
