Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/7

Aquesta pàgina ha estat validada.



—Mestre, dô-m la saviesa
d'arribâ a vell.
—Tén present
que no es un art la vellesa:
ho es portar-la dignament.


El nostre fi més alt hem de trobar-lo
en coneixe aquest món sens menysprear-lo.


I si en la vida arribes on jo só,
vès si pots estimar-la tant com jo.


I no m'alabeu tant la saviesa:
de la modestia ens hem de fer virtut;
que ans d'acabâ 'ls errors de joventut
comencen ja 'ls errors de la vellesa.