ment en ritmiques fileres i alçant-se en murs proporcionats; i els carrers anaren allargant-se. Els sons expiren, però en resta l'armonia.
Els ciutadans d'una ciutat així van i vénen en una eterna melodia, el llur esperit no pot mai decaure ni la llur activitat adormir-se, perquè senten aquella armonia creadora pels ulls, en compte de per les orelles, i en tot dia viuen en un estat ideal. Sense reflexió, sense preguntar perquè, participen del més alt sentit moral i religiós. Quan un passeja per Sant Pete de Roma sent
quelcom de semblant.
I a l'entrar en una ciutat mal edificada, en la qual les cases s'han apinyat a l'atzar sense solta, els ciutadans viuen en un estat de confusió selvatge sense saber perquè; i al foraster que'i entra li sembla sentir un soroll d'esquellots i trompes destrempades, i a cada punt se li representen dances d'òssos i salts de micos.
Si cerqueu bé, tot ho trobareu dins vosaltres mateixos, i tindreu el gran plaer de que a fòra 'i
