Pàgina:Pensaments (1912).djvu/92

Aquesta pàgina ha estat validada.
94
J. Leopardi
XCIV

Qui no ha sortit mai de llocs petits, on regnen petites ambicions i vulgar avaricia, amb un odi intèns de persona a persona, així com considera que són una faula 'ls grans vicis, també 'y considera les sinceres i solides virtuts socials. En quant a l'amistat, la creu cosa pertanyent als poemes i a les istories, no a la vida. I s'enganya. No sols són Pilades o Piritous, sinó també bons i corals amics, que verament trobem en el món, i no són cap raresa. Els serveis que 's poden esperar i demanar a tals amics (parlo d'aquells que 'ns dóna 'l món) són, o de paraules, que sovint resulten utilissimes, o també de fets, alguna vegada: de coses, es ben bé una raresa; i l'ome savi i prudent no ha de demanar semblants fets. Més aviat se troba qui per un extrany posi en perill la vida que un que, no diré gasti, sinó arrisqui per l'amic un escut.

XCV

No deixen en això de tenir els omes alguna excusa; perquè rar es qui de debò tingui més del que necessita, depenent les necessitats, en manera quasi principal, dels costums, i essent