troba previngut per tots conceptes. Qui té coratge de riure es amo del món, a poca diferencia de qui està preparat a morir.
El jove no adquireix mai l'art de viure, no té, se pot dir, cap exit en la societat, i no experimenta en el tracte d'ella cap plaer, mentres li dura la veemencia dels desitjos. Com més s'apaivaga, més abil se torna per tractar els omes i a sí mateix. La natura, benignament com sol, ha disposat que l'ome no aprengui de viure sinó a mesura que les causes del viure se n'hi vagin; no sapiga 'ls medis de conseguir els seus fins sinó quan ha acabat d'apreciar-los com celestials felicitats i quan el conseguir-los no li pot causar sinó mitjana alegria: no frueix sinó quan ha esdevingut incapaç dels vius plaers. Molts, ben joves per llur edat, se troben en aquest estat que dic; i sovint ne surten bé perquè desitgen superficialment, per aver-se anticipat l'edat viril en llur esperit per un conjunt d'experiencia i de seny. Altres, mai en llur vida assoleixen el referit estat, i són aquells pocs en els quals la força dels sentiments es tant gran en principi, que pel transcurs d'anys no decreix; els quals més que tots els altres frui-
