amants. Per això Aquiles es perfetament estimable, mentres que la bondat d'Enees i de Goffred, i la saviesa d'aquests mateixos i d'Ulisses, engendren quasi odi.
Per molts conceptes la dòna es com una representació del que 'l món generalment es; perquè la feblesa es proprietat de la major part dels omes, i ella, respecte dels pocs forts que 'y ha, bé d'enteniment, bé de cor, o materialment, fa tornar les multituts tals com solen ser les femelles respecte dels mascles. Per això quasi amb les mateixes manyes se conquisten les dònes i el genre umà: així com amb audacia barrejada amb dolcesa, amb tolerar les repulses, amb perseverar fermament i sense vergonya, se consegueix conquistar les dònes, així també'ls poderosos, els rics, la generalitat dels omes en particular, de les nacions i dels temps. Tant com, en les dònes, derrotar els rivals i fer el buit al llur voltant, així en el món es necessari aterrar els emuls i els companys, i obrir-se pas per sobre llurs cossos. I's derroten aquests i els rivals amb les mateixes armes, de les quals dues són principalissimes: la calumnia i el riure. De les dònes i dels omes no 'n treu re, o certament
