en anem, l'un després de l'altre, per aquella tempestuosa mar que tot he engoleix i devora, sense que 'ns sigui mai concedit arribar a terra, i més aviat, combatuts sempre pels vents contraris, estellem, al cap i a la fi, la nau contra algun escull. Per esser, doncs, l'esperit senil, subjecte desproporcionat a molts plaers, no 'ls pot fruir; i així com els febrosos, quan tenen el paladar malmès pels vapors corromputs, troben tots els vins en extrem amargants, per més costosos i delicats que siguin, així, ad els vells, per la llur impossibilitat, a la qual emperò no manca desig, els plaers els semblen insipids i frets, i molt diferents d'aquells que recorden aver ja tastat, encara que 'ls plaers en sí siguin els mateixos. Més, sentint-sen privats, se dolen i censuren el temps actual com dolent; no capint que, aquella mudança, d'ells i no del temps prové. I, pel contrari, remembrant els passats plaers, se recorden també del temps en el qual els avien tinguts; i per això l'alaben com bo, perquè 'ls sembla que en sí dugui una flaire d'allò que en ell sentien quan fou present. Perquè, en efecte, el nostre esperit odía totes les coses que han sigut testimoni de les nostres contrarietats, i estima aquelles que han sigut companyes dels plaers.
Així s'expressa Castiglione, exposant un pen-
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/45
Aquesta pàgina ha estat validada.
47
Pensaments
