ment sabut per qualsevulga i que ad ells convindria mantenir ocult. Per això dic que t'equivoques cada vegada que, sabent que una cosa teva es coneguda d'altres, no tens ja per cosa certa que sigui sabuda del public, si d'això algun dany o afront pot sobrevenir-te. Amb prou feines, per consideració a l'interès propri, s'estan els omes de manifestar les coses ocultes; però en assumpte d'altri ningú calla. I, si vols assegurar-te d'això, examina-t a tu mateix i mira quantes vegades o disgust o dany o vergonya que sobrevinguin a altri 't detenen de revelar una cosa que tu sapigues: de revelar-la, dic, si no a molts, almenys ad aquest o ad aquell amic, que ve a esser el mateix. En l'estat social no 'y ha cap necessitat més gran que la de parlotejar, medi principalissim de passar el temps, que es una de les primeres necessitats de la vida. I cap materia de parlejar es més rara que una que desperti la curiositat i allunyi l'avorriment, lo qual fan les coses amagades i noves. Per això pren com a certa aquesta regla: les coses que no vulguis que se sapiga que agis fet, no sols no les diguis, sinó no les facis. I les que no puguis fer, les agis o no les agis fetes, ten per segur que se sabran quan menys te n'adonis.
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
20
J. Leopardi
