En la natura, gairebé totes les plantes adultes produeixen llavors anualment, i, entre els animals, n'hi ha molt pocs que no s'aparellin també anualment. Per tant, podem afirmar amb seguretat que totes les plantes i animals tendeixen a augmentar de manera geomètrica --cosa que saturaria ràpidament qualsevol hàbitat en què puguin existir-- i que aquesta tendència geomètrica a augmentar s'ha de controlar mitjançant la mort en algun moment de la vida. La familiaritat que tenim amb els animals domèstics més grans fa, penso, que ens equivoquem: no veiem que pateixin una gran mortaldat, però no tenim en compte que, anualment, milers d'ells són sacrificats i destinats a aliment, i que, en la natura, el mateix nombre moriria per alguna raó.
L'única diferència entre els organismes que produeixen anualment milers d'òvuls o llavors, i els que en produeixin molt pocs, és que aquells que es reprodueixen lentament necessitaran uns quants anys més per poblar, en condicions favorables, una àrea determinada, per gran que aquesta sigui. El còndor pon una parella d'ous, i l'estruç una vintena, i, així i tot, pot ser que, en el mateix país, el còndor sigui el més nombrós dels dos; el fulmar austral pon només un ou, i es creu que és l'ocell més nombrós del món. Una mosca comuna pon centeners d'ous, i una altra, com ara la mosca d'ase, només un, però aquesta diferència no determina quants individus de les dues espècies pot assumir una àrea. Un gran nombre d'ous té una certa importància per a aquelles espècies que depenen d'una quantitat variable d'aliment, ja que això els permet augmentar de nombre ràpidament. Però la importància real d'un gran nombre d'òvuls o llavors és equilibrar la mort en algun moment de la vida; i aquest moment, en la gran majoria dels casos, arriba ben aviat. Si un animal pot protegir d'alguna manera els seus propis òvuls, o les seves cries, hi haurà poca descendència, i, així i tot, la població mitjana es mantindrà sense problemes; però si molts òvuls o moltes cries no prosperen, la descendència ha de ser nombrosa, o l'espècie s'extingirà. Per mantenir una població d'un arbre que visqui mil anys de mitjana, n'hi ha prou amb una sola llavor cada mil anys, sempre que aquesta llavor mai no sigui destruïda i pugui germinar en un lloc adient. Per tant, en tots els casos, la població mitjana de qualsevol animal o planta depèn, solament de manera indirecta, del nombre dels seus òvuls o llavors.
En observar la natura, és indispensable tenir presents les consideracions esmentades, sense oblidar que es pot dir que cada ésser orgànic individual s'esforça al màxim per augmentar la seva població, que ha de viure lluitant en algun moment de la seva vida, i que, en cada generació, o bé a intervals recurrents, s'esdevé inevitablement una gran mortaldat, que afecta els joves o els adults. Alleugeriu qualsevol
