Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/70

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
CAPÍTOL III
La lluita per la vida

La seva relació amb la selecció natural — El terme, utilitzat en un sentit ampli — Geometrical ratio of increase — Rapid increase of naturalised animals and plants — Nature of the checks to increase — Competition universal — Effects of climate — Protection from the number of individuals — Complex relations of all animals and plants throughout nature — Struggle for life most severe between individuals and varieties of the same species: often severe between species of the same genus — The relation of organism to organism the most important of all relations.

Abans de començar amb el tema d'aquest capítol, he de fer alguns comentaris preliminars que mostren de quina forma la lluita per la vida és rellevant per a la selecció natural. En el darrer capítol s'ha vist que, en estat natural, els éssers orgànics experimenten certa variabilitat individual, i de fet no sóc conscient que això s'hagi discutit mai. És irrellevant per a nosaltres si a un cert nombre de formes dubtoses els donem el nom d'espècies, subespècies o varietats; com podem classificar, per exemple, les dues o tres-centes formes dubtoses de plantes britàniques, si s'admet l'existència de varietats ben marcades. Però la mera existència de variabilitat individual i d'algunes varietats ben marcades, tot i que necessària per als fonaments d'aquesta obra, no ens ajuda gaire a entendre com sorgeixen les espècies a la natura. Com s'han perfeccionat totes aquestes fantàstiques adaptacions d'una part de l'organisme a una altra part, i a les condicions de vida, i d'un ésser orgànic a un altre? Aquestes interessants adaptacions mútues es poden trobar clarament en el picot i el vesc, i gairebé igual de clarament en el més humil paràsit que s'aferra al pèl d'un quadrúpede o a les plomes d'un ocell; en l'estructura de l'escarabat que se submergeix a l'aigua; en la llavor emplomallada que s'enduu la brisa més lleugera; en definitiva, veiem fantàstiques adaptacions a tot arreu i a qualsevol punt del món orgànic.

Un cop més, hom es pot preguntar; com és que les varietats, que he anomenat espècies incipients, acaben esdevenint finalment espècies reals i úniques que, en la majoria de casos, són molt més diferents entre elles del que ho són les varietats de la mateixa espècie? Com sorgeixen aquests grups d'espècies, que formen el que s'anomenen "gèneres