mentre que les espècies a què pertanyen aquestes varietats es troben a 14,3 províncies. Així, les varietats reconegudes tenen, de mitjana, una àrea de distribució gairebé tan limitada com les formes afins properes que el Sr. Watson m'ha indicat com espècies dubtoses, però que la pràctica totalitat dels botànics britànics classifiquen com espècies de ple dret.
En definitiva, les varietats no es poden distingir de les espècies, excepte, primer, si se'n troben formes intermèdies que les vinculin, i, segon, mitjançant una certa quantitat indefinida de diferències entre elles, ja que dues formes, si no són gaire diferents, generalment es classifiquen com a varietats, malgrat que no es puguin connectar de manera propera; però no es pot definir la quantitat de diferències que es considera necessària per atorgar la classificació d'espècies a dues formes qualssevol. En els gèneres que tenen més espècies que la mitjana en un territori qualsevol, aquestes espècies presenten més varietats que la mitjana. En els grans gèneres, les espècies són propenses a agrupar-se, tot i que de forma desigual, formant petits grups al voltant d'altres espècies. Les espècies que són molt afins a altres espècies tenen, aparentment, àrees de distribució limitades. En tots aquests aspectes, les espècies que pertanyen a grans gèneres presenten una gran analogia amb les varietats; i solament podem comprendre clarament aquestes analogies si, en algun moment, les espècies van ser varietats, i així és com van sorgir, mentre que aquestes analogies no tindrien cap explicació si les espècies fossin creacions independents.
Hem vist també que és l'espècie més pròspera o dominant dels grans gèneres dins de cada classe la que, de mitjana, produeix més varietats; i les varietats, com veurem més endavant, tendeixen a convertir-se en espècies noves i independents. D'aquesta manera, els grans gèneres tendeixen a esdevenir encara més grans; i, per tota la natura, les formes de vida que ara són dominants tendeixen a ser-ho encara més en engendrar molts descendents modificats i dominants. Però, per mecanismes que s'explicaran més endavant, els grans gèneres tenen també una tendència a dividir-se en gèneres més petits i, així, les formes de vida de tot el món queden dividides en grups subordinats a altres grups.
