Si les plantes que viuen en un territori, descrites a qualsevol flora, es dividissin en dues masses iguals, aquelles que pertanyen a grans gèneres (és a dir, que inclouen moltes espècies) per una banda, i aquelles que pertanyen a gèneres menors per l'altra, es veuria que la primera inclou un nombre més gran de les espècies molt comunes i molt difoses o dominants. Això era d'esperar, ja que el mateix fet que moltes espècies del mateix gènere visquin a un territori qualsevol mostra que hi ha alguna cosa en les condicions orgàniques o inorgàniques d'aquell territori que és favorable a aquell gènere; i, per tant, podíem esperar haver trobat en els grans gèneres, o en aquells que inclouen moltes espècies, un nombre proporcionalment més gran d'espècies dominants. Però hi ha tantes causes que tendeixen a enfosquir aquest resultat, que estic sorprès que les meves taules mostrin ni que sigui una petita majoria a la banda dels grans gèneres. Ara em referiré a només dues de les causes d'aquest enfosquiment. Generalment, les plantes d'aigua dolça i les halòfites tenen una àmplia àrea de distribució i estan molt difoses, però això sembla estar connectat amb la naturalesa dels llocs on viuen, i té poc o gens a veure amb la mida dels gèneres a què pertanyen les espècies. De nou, les plantes situades més avall en l'escala de l'organització estan, generalment, molt més difoses que les plantes situades més amunt en aquesta escala, i aquí tampoc no hi ha cap relació estreta amb la mida dels gèneres. La raó per la qual les plantes amb una organització inferior tenen una àmplia àrea de distribució es discutirà en el capítol dedicat a la distribució geogràfica.
El fet de considerar les espècies solament com a varietats molt marcades i ben definides em va dur a preveure que les espècies dels gèneres més grans de cada territori presentarien varietats més sovint que les dels gèneres menors, ja que allà on s'han format moltes espècies molt relacionades (és a dir, del mateix gènere), actualment s'haurien d'estar formant, com a regla general, moltes varietats d'espècies incipients. Allà on creixen molts arbres grans, esperem trobar-n'hi de joves. Allà on s'han format moltes espècies d'un gènere mitjançant variacions, les circumstàncies per a les variacions eren favorables i, així, podem esperar que encara ho siguin. D'altra banda, si considerem que cada espècie és un acte de creació independent, no hi ha cap motiu aparent pel qual s'hagin de produir més variacions en un grup amb moltes espècies que en un altre on n'hi hagi poques.
Per posar a prova la certesa d'aquesta previsió he organitzat les plantes de dotze països i els insectes coleòpters de dos districtes en dues masses gairebé iguals, les espècies dels grans gèneres en una
