en part per què les varietats que tenen els salvatges, com alguns autors han esmentat, se semblen més a les espècies originals que les varietats existents als països civilitzats.
Amb aquesta visió de l'important paper jugat per la selecció humana, de seguida es fa evident per què les races domèstiques mostren una adaptació en la seva estructura, o en els seus costums, als desitjos o capricis de l'home. Penso que podem entendre millor el caràcter sovint anormal de les races domèstiques, i també les seves grans diferències en el seu aspecte extern, mentre que les de les parts internes o òrgans són relativament petites. L'home a penes pot seleccionar, o fer-ho solament amb moltes dificultats, qualsevol desviació de l'estructura, tret que sigui visible externament, i de fet rarament es preocupa de res de l'interior. Solament pot actuar en la selecció si les variacions apareixen primer de manera natural, encara que sigui en un grau molt petit. Ningú no intentaria crear un fantail sense veure un colom amb una cua amb una forma lleugerament diferent de l'habitual, o un pouter amb un pap d'una mida superior a la normal; i, com més anormal o més poc habitual fos un tret quan va aparèixer per primer cop, més probable és que captés la seva atenció. Però, en la majoria de casos, utilitzar una expressió com ara "crear un fantail" és, no en tinc cap dubte, completament erroni. L'home que va seleccionar per primer cop un colom amb una cua lleugerament més llarga mai no es podia imaginar el que esdevindrien els descendents d'aquell colom, mitjançant una selecció a llarg termini, en part involuntària i en part metòdica. Potser l'ocell pare de tots els fantails tenia solament catorze plomes caudals, esteses fins a un cert grau, com l'actual fantail de Java, o com els individus d'altres races diferents en què se n'han comptat fins a disset. Potser el primer colom pouter no inflava el seu pap gaire més del que avui dia el turbit ho fa amb la part superior de l'esòfag, un tret que és ignorat per tots els aficionats, ja que no és una de les característiques de la raça.
No s'ha de pensar que calgui una gran desviació estructural per captar l'atenció de l'aficionat, que notarà diferències extremadament petites; i és propi de la naturalesa humana valorar qualsevol innovació, ni que sigui petita, en les possessions pròpies. I tampoc no s'ha de jutjar el valor que s'hauria donat antigament a les lleugeres diferències entre els individus de la mateixa espècies pel valor que se'ls dóna ara, després que diverses races han estat ben establertes. És sabut que avui dia apareixen moltes variacions lleus en els coloms, però que són rebutjades com defectes o desviacions de l'estàndard de perfecció de cada raça. L'oca comuna no ha donat origen a cap varietat marcada; és per això que la raça Toulouse i la normal, que es diferencien solament en el color, el més
